Cançó de sang i lluita.

Veient l'aigua còrrer,
recolzats a unes pedres,
llum queia sobre els sostres,
nit arribava, les estrelles.
Mil metres damunt del mar,
la vida pasa sense mal,
els homes fan la guerra,
s'escolten crits, es veu sang.
Rierol d'aigua bruta,
quanta sang més portaràs?
No hi ha més espai per cossos,
un delta fatal s'ha format.
Caigut el negre al cel,
bombetes de fons s'escolten,
son trets de mala gent,
acabant amb els nostres.
Cap dels presents sap actuar,
ni volen lluitar per causes perdudes,
tot l'estirp es perdrà,
i no haurem ni acabat els postres.
Rierol d'aigua bruta,
quanta sang més portaràs?
No hi ha més espai per cossos,
un delta fatal s'ha format.
Ells ja pujen la muntanya,
les valls ja han tancat,
els pobles arrasat,
y buscant ens estan.
Coves llargues i fosques,
amb moltes restes mortals,
ens cobreixen de nou,
de la mort del nostres germans.
Rierol d'aigua bruta,
quanta sang més portaràs?
No hi ha més espai per cossos,
un delta fatal s'ha format.
L'història es repeteix,
i ens tornem a amagar,
hi arribarà el dia,
que puguem lluitar?

Arcoíris.

Bajo el trabajo duro de curar tus dudas,
tras la buena cara ante respuestas arduas,
escondo un rostro rasgado,
que busca cariño entre tus púas.
Sangro a veces por ti,
no busco pago alguno
mas que el de tu sonrisa gracias a mí,
y de tu felicidad un pequeño auguro.
Noticias de otro vienen aquí,
para tu corazón partido como un herrero hago escudo,
y luchas de nuevo a morir,
mientras desde lejos rezo oscuro.
No pretendo más que a ti,
sin ganas de apartarte de tu senda,
sin busca alguna de ayuda,
herramientas para conquistarte forjo a tientas.